Ara és demà

Ara és demà. No escalfa el foc d'ahir
ni el foc d'avui i haurem de fer foc nou.
Del gran silenci ençà, tot el que es mou
es mou amb voluntat d'esdevenir.

I esdevindrà. Les pedres i el camí
seran el pa i la mar, i el fosc renou
d'ara mateix, el càntic que commou,
l'àmfora nova plena de bon vi.

Ara és demà. Que ploguin noves veus
pel vespre tèrbol, que revinguin deus
desficioses d'amarar l'eixut.

Tot serà poc, i l'heura i la paret
proclamaran conjuntament el dret
de vulnerar la nova plenitud.

Miquel Martí i Pol.



Ahora es mañana. Ayer ya no calienta,
ni el fuego de hoy, y hay que prenderlo nuevo.
Desde el silencio inmenso, el que se mueve
mueve su voluntad de realizarse.

Y se izará. Las piedras y el camino
serán el pan y el mar, y este revuelo
de instante fosco, el canto que conmueve,
la ánfora nueva llena de buen vino.

Ahora es mañana. Lluevan nuevas voces
por el tardecer turbio, surtan como
manantiales que empapen al enjuto.

Todo habrá de ser poco, y la pared
y la hiedra pedirán el derecho
de vulnerar la nueva plenitud.


Versión de J. Aguirre O.
Se admiten correcciones.